Llibres, i punt! de gener 2019 contractura muscular lumbar

La segona part de ‘La mort del comanador’ comença allà on va acabar la primera. El nostre pintor sense nom segueix pintant el retrat de la Marie Akikawa, la noieta de 13 anys de la qual el seu nou amic Menshiki pensa que pot ser la seva filla. En Menshiki sempre aconsegueix allò que vol i sembla tenir-ho tot previst. El nostre protagonista vol ajudar-lo, però també està agafant un afecte sincer per la Marie, així que espera que el resultat de tot plegat no l’afecti massa. Mentrestant, els esdeveniments estranys no paren de succeir-se, alguna cosa hi té a veure el gran forat del bosc que es escoliosis dorsal que ells dos van destapar i també els personatges que cobren vida a través del quadre ‘La mort del comanador’ de Tomohiko Amada, propietari de la casa i pintor japonès de renom, que actualment es troba en una residència a les acaballes de la seva vida.


Ell ha de tenir les respostes que busca el seu jove masover, però el cap no li funciona bé. Haurà de descobrir-les ell sol i enfrontar-se a una altra realitat que se li va presentant mica en mica.

En aquesta segona part, que és continuació directa de la primera, el factor fantàstic de la trama creix. Hi passaran més coses inexplicables, apareixeran més personatges d’un altre món i d’altres que no se sap massa bé d’on són. També els personatges més inquietants, com en Menshiki, pujaran un grau en la seva enigmàtica existència. La història continua sent complicada i plena de misteris, d’elements que es relacionen a través del temps i l’espai i de la vida del nostre protagonista. I la història serà conclusiva i tornarà a l’inici com si res no hagués passat, però sí sí, han passat moltes coses. Tot i mantenir el seu estil intacte, aquest volum se m’ha fet una mica repetitiu, sense ser pesat, i m’ha deixat més la sensació que l’autor obre melons que després no sap tancar, alguns directament passen de llarg sense importar massa a la trama. Un detall que m’ha fet pujar la mosca al nas ha estat l’errada de confondre dolor lumbar izquierdo tratamiento dos personatges, en Masahiko Amada i en seu pare Tomohiko Amada. En el llibre es refereix a un o altre erròniament… massa vegades. Desconec si és l’autor que desvarieja o és un tema de traducció.

El conjunt del llibre, que vindrien a ser unes 850 pàgines, és distret i absorbent, com qualsevol altra obra de l’autor. Ja saps què pots esperar-ne i és una baula més del seu particular univers. Però les maneres que apuntava la primera part no es veuen reflectides en aquesta segona. No vol dir que sigui dolenta, o que no hi passi res interessant, només que tot continua en la mateixa línia i mica en mica decau, la història es dilueix sola. Almenys, personalment, els esdeveniments d’aquesta segona part, més fantàstics i enigmàtics, no m’han aportat valor a la història de fons. O potser és que hagués preferit saber altres coses que no s’expliquen abans que les que ha triat l’autor. No obstant, fa de bon llegir, tret potser d’algunes parts una mica llargues pel meu gust, i atraparà com sempre als fans de Murakami, que li deixem passar tot.

Aquest assaig està estructurat en diferents parts. En la primera es parla de drets i lleis i s’explica en profunditat què és la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, la ‘llei mordassa’ i com s’aplica. Després hi ha una repassada amb profunditat a molts i diversos casos en els que ha aplicat aquesta llei, amb noms i cognoms i penes imposades. També trobarem un recull de reaccions que aquestes sancions han despertat i les conseqüències que es deriven d’aquesta cultura de la por, des de la criminalització de la protesta i la pobresa, a l’autocensura. Llegint aquestes pàgines es té sensació d’estar immers en un llibre de ciència ficció, una distòpia que no podem creure que sigui real, però ho és. És dens a estones, conté moltíssima informació i en alguns casos la terminologia jurídica pot dificultar la comprensió per aquells qui, com jo, en sabem poc de lleis. Però el que explica és de gran interès i convé tenir-ho ben present. El grau de repressió que s’exposa no és com per mirar a una altra banda, ens pot tocar a qualsevol de nosaltres, qualsevol dia.

En un futur llunyà, la Terra està orbitada per satèl·lits artificials habitats. L’Europa2 és un d’ells. Allà hi van a parar exiliats i alguns dolor lumbar tratamiento fugitius que ja no tenen lloc al planeta mare, fruit de la inestabilitat geopolítica. La vida de les persones està regida per una tecnologia que a nosaltres se’ns escapa, tothom disposa d’un C-bio, un dispositiu que controla les constants vitals però que també serveix per comunicar-se i per una gran varietat d’aplicacions. També la rauxa de la població està controlada per una droga sintètica, el relev, que evita la ràbia i l’exaltació, tothom l’ha de prendre obligatòriament. Per vetllar per la cordial convivència, existeixen els Agent d’Higiene Ciutadana, una policia que s’assegura que tothom pren el relev, i que solen anomenar ‘els escombriaires’. En Max, el nostre protagonista, ex-soldat de la darrera gran guerra, és un d’aquests agents i haurà d’afrontar l’aparició d’una nova substància que pot revertir els efectes del relev i sembrar el caos en la pau artificial en la qual viu la humanitat desviacion lumbar.

Uns anys després de Simulacions de Vida, Enric Herce torna amb una altra història de ciència ficció amb tocs de ciberpunk i reminiscències a Black Mirror. No hi trobarem capítols diferenciats, anirem saltant d’època, d’escenari i fins i tot tindrem accés als records del protagonista i a entrevistes amb polítics. La feina serà anar teixint els diferents fils argumentals per construir una història amb girs i sorpreses. No negaré que costa una mica entendre on som i que no és fins el final que ens quadrarà tot. Potser llavors una relectura ens permetria entendre moltes més coses. A banda d’això, l’escriptura és planera i àgil i el que anem intuint interessant inquietant. Una història complexa però consistent on el tractament de la tecnologia i la ciència arriben a cotes molt notables, cosa que és molt d’agrair. Tampoc hi falten tocs de crítica i d’ironia, la manipulació informativa, el control de les emocions de la població, es planteja un futur que sembla una evolució del que ja estem vivint actualment. Esgarrifós tot plegat, però versemblant, res del que explica m’ha semblat exagerat.

Un anarquista barceloní a qui es coneix com a Ric-Ric, fuig de la ciutat i arriba fins La Vella, un poble remot dels Pirineus. Allà descobreix que la vida és molt diferent, la gent s’auto-organitza en ostals per formar comunitats. Ell anirà a petar, és clar, a l’ ostal de pitjor reputació, on s’apleguen tots els contrabandistes de la zona, que utilitzen aquest refugi com a lloc de pas per les seves travessies. L’amo de la casa, en Cassian preparacion para radiografia de columna lumbosacra bioimagen, acaba adoptant en Ric-Ric sota la seva tutela i el converteix en el criat de l’ ostal, és a dir, que li encoloma les pitjors feines. A més, com a criat, no viurà a la casa, sinó en una cova en una muntanya propera. Deshumanitzat pels seus companys i per l’alcohol, tot canviarà per en Ric-Ric quan coneix la Mailís, mestressa d’un ostal proper. Però encara canviarà més quan, cercant una ofrena per donar a la mossa, despertarà un monstre que porta molts anys adormit, a la vista de tothom, però sense que ningú hi hagi parat esment.

Amb aquest llibre Sánchez Piñol fa una pausa de la seva sèrie Victus i torna al món de la fantasia que tan bon resultat li va donar amb ‘La pell freda’ o ‘ Pandora al Congo’. De fet, aquest Fungus sembla una nova variació del mateix argument d’aquells dos. Però l’autor sap barrejar com ningú realitat i ficció, explora la miserable naturalesa humana i com interactua aquesta amb uns interlocutors fantàstics i monstruosos. En aquest cas, els convidats sorpresa són uns bolets gegants i l’escenari no es troba a terres remotes, és molt més nostrat: els Pirineus. El protagonista Ric-Ric busca l’Ideal anarquista i trobarà en els fungus els seus aliats, o això es pensa. La capacitat narrativa i imaginativa de Sánchez Piñol està fora de qualsevol dubte, les seves reflexions sobre la condició humana, els seus jocs de paraules paradoxals, les seves referències històriques, la seva ironia i sentit de l’humor, trobarem de tot en aquesta obra, però potser pel tipus d’éssers que descriu, o perquè la fórmula tard o d’hora s’esgota, aquest Fungus potser no és tan absorbent com altres obres seves. Hi ha girs, hi ha salts entre passat proper i present per anar entenent per què passa el que passa i per lligar diferents personatges, i hi ha una trama i una història complexa i ben trenada, però també una mica de sensació d’estar llegint el mateix. Una particularitat, els títols de capítol són llargs i explicatius, però no sempre s’hi diu el que passarà realment.

Vol dir tot això que Fungus no és un bon llibre? No pas. El segell de l’autor és sempre una garantia. El llibre escoliosis izquierda té un tema central recurrent, que és la recerca del Poder veritable. El final és obert, o almenys no conclusiu del tot, desconec si la història ha de continuar en posteriors entregues. El que sí que sé és que, si continua, la seguiré llegint, com seguiré llegint qualsevol altra proposta que Sánchez Piñol em posi per davant. Potser és un punt més fluixa cirugia lumbar que les altres novel·les i no seria la millor opció per començar a llegir aquest autor, però sí que esdevindrà imprescindible per aquells que, com jo, en siguin fans.

A. Gutiérrez i D. Zurdo (1) Adrià Pujol (1) Agatha Christie (7) Agustí Vehí (1) Agustín Fernández Mallo (1) Alan Bennett (1) Albano Dante Fachín (1) Albert Juvany (1) Albert Pijuan (1) Albert Pla (1) Albert Sánchez Piñol (7) Alda Sigmundsdóttir (1) Amàlia Lafuente (1) Amélie Nothomb (1) Ana Moya (1) Andrea Camilleri (1) Andreu Martín (4) Àngels Martínez Castells (1) Ann Bannon (1) Anna Punsoda (1) Anthony Burgess (1) Antoni Gual (1) Antonio Tabucchi (1) Arnaldur Indriðason (5) Art Spiegelman (1) Arthur C. Clarke (1) Arthur Conan Doyle (1) Åsa Larsson (1) Banana Yoshimoto (1) Bandi (1) Bernardo Atxaga (1) Blanca Busquets (1) Burhan Sönmez (1) Camilla Läckberg (2) Care Santos (1) Carles Casajuana (1) Carles Porta (2) Carlos Ruiz-Zafón (4) Carme Riera (3) Carson McCullers (1) Caterina Cortès (1) Cesc Llaverias (1) Charles Dickens (1) Chuck Palahniuk (3) Colson Whitehead (1) Cormac McCarthy (2) Cristian Segura (1) Cristina Malagelada (1) Dan Brown (2) Daniel Closa (7) Daniel Glattauer (2) Danielle Trussoni (1) Darcey Bell (1) David Martí (1) David Monteagudo (1) David Vann (1) Donna Leon (1) E.O. Chirovici (1) Edgar Allan Poe (1) Eduard Márquez (4) Eduardo Mendoza (1) Elena Ferrante (2) Elisenda Roca (1) Eloy Moreno (1) Emanuel Bergmann (1) Emmanuel Carrère (1) Empar Moliner (1) Enric Herce (2) Ernest Cline (1) Ernest Hemingway (1) Esther Vila (1) Eva Baltasar (1) Fabio Geda (1) Ferran Torrent (3) Fiona Barton (1) Francis Scott Fitzgerald (1) Fred Uhlman (2) Gemma Barberan (1) George Orwell (3) George R.R. Martin (6) Georges Simenon (1) Graeme Simsion (1) Graham Greene (1) Harper Lee (1) Haruki Murakami (22) Helene Hanff (1) Henning Mankell (6) Hermann Hesse (1) Hiromi Kawakami (1) Horace McCoy (1) Howard Buten (1) Ian McEwan (2) Ievgueni Zamiatin (1) Imma Monsó (1) Isaac Asimov (2) Italo Calvino (1) J. D. Salinger (1) J. K. Rowling (3) J. M. Coetzee (1) J.R.R. Tolkien (1) Jair Domínguez (1) James M. Cain (1) James Patterson (2) Jaume escoliosis causas Puig (1) Jaume Ribera (1) Jean Echenoz (1) Jean-Paul Didierlaurent (1) Jenn Díaz (1) Jesmyn Ward (1) Jo Nesbø (1) Joan Miquel Oliver (3) Joan Voltas (1) Joaquim Carbó (1) Joël Dicker (3) John Boyne (1) John Fante (1) John Grisham (4) John Locke (1) John Verdon (4) Jonas Jonasson (2) Jonathan Lethem (2) Jordi de Manuel (1) Jordi Morell (1) Jordi Nopca (2) Jordi Puntí (4) Jordi Sierra i Fabra (1) José Eduardo Agualusa (1) Josep González-Cambray (1) Joseph Conrad (1) Jostein Gaarder (1) Kaouther Adimi (1) Karel Čapek (2) Ken Follett (3) Kurt Vonnegut (1) Laura Huerga (1) Lewis Carroll (1) Lluís Llort (9) Lucia Berlin (1) Magdalena Tulli (1) Maiol de Gràcia (1) Manel Esteller (1) Manuel Baixauli (1) Manuel de Pedrolo (4) Mar Bosch (1) Marc Moreno (3) Marcel Pujol (2) Margaret Atwood (1) Mari Jungstedt (2) Maria Àngels Anglada (1) Marina Espasa (2) Marjane Satrapi (1) Mark Haddon (1) Mark Oliver hernia discal lumbar sintomas y signos Everett (1) Marta Orriols (2) Marta Sempere (1) Martí Sales (1) Matilde Asensi (1) Maurici Capdet (1) Max Besora (1) Michael Connely (2) Michela Murgia (1) Miguel Delibes (1) Miquel de Palol (1) Miquel Esteve (1) Mireia Vancells (1) Mònica Batet (1) Montse Sanjuan (3) Muriel Villanueva (1) Natalia Ginzburg (1) Natsume Sōseki (1) Natza Farré (1) Neal Stephenson (1) Neil deGrasse Tyson (1) Noah Gordon (2) Oriol Junqueras (1) Oscar Wilde (1) Paolo Giordano (1) Patricia Cornwell (1) Patrick Graham (1) Patrick Ness (1) Patrick Rothfuss (3) Pau Urgell (1) Pau Vidal (1) Paul Auster (3) Paula Hawkins (1) Penelope Fitzgerald (1) Pep Coll (1) Pere Calders (4) Peter Terrin (2) Philip K. Dick (2) Pierre Szalowski (1) Pop Negre (1) Quim Monzó (2) Rafael Ábalos (1) Rafael Santandreu (1) Ramona Solé (2) Raül Garrigasait (1) Raymond Carver (1) Raymond Chandler (1) Ricard Ruiz Garzón (1) Richard Bach (1) Richard Brautigan (1) Roald Dahl (7) Robin Cook (3) Roca-Vilaprinyó-Canto (1) Romain Puértolas (1) Ryu Murakami (1) Salvador Macip (23) Samantha Hayes (1) Sebastià Bennasar (4) Sebastià Roig (2) Sergi Pàmies (1) Shirley Jackson (2) Sílvia Alcàntara (1) Sílvia Romero (3) Sònia Fernández-Vidal (1) Ste Arsson (1) Stéphane Hessel (1) Stephen Hawking (1) Stieg Larsson (3) Suzanne Collins (3) Teresa Roig (1) Teresa Solana (1) Terry Pratchett (6) Tina Vallès (2) Tom Perrotta (1) Tom Sharpe (1) Toni Arencón (1) Toni Sala (1) Torcuato Luca de Tena (1) Truman Capote (1) Ursula K. Le Guin (1) Vesna Goldsworthy (1) Vicenç Pagès (4) Víctor J. Jurado (1) Virginie Despentes (1) William Golding (1) Xavier Bosch (3) Yannick Garcia (1) Yasunari Kawabata (1)